10/01/2012

Desfan i no deixen fer

Artículo de Opinión del ex director del colegio público Alfàndec de Tavernes de la Valldigna (Valencia) Ferran Garcia en el que defiende la figura de la Enfermería Escolar

Aquests dies ens hem assabentat que la infermera que feia les seues funcions en el Col•legi Alfàndec ha estat apartada del seu treball, des del dia 9 de desembre de 2010, per una comunicació verbal (no per escrit) de la Inspecció Educativa seguint ordres de Conselleria. La raó que es va donar és que era una persona aliena al centre, que desconeixien el seu treball i que no estava autoritzada a exercir-lo dintre del recinte escolar.

Voldria recordar l’escrit que es va enviar des de la Direcció del Centre al juny de 2009 al Col•legi d’iInfermeria (que era i que és el que paga a la infermera) per ressaltar la importància de la tasca que feia i la satisfacció per haver fet realitat una reivindicació llargament demanada.

“Cada dia el professorat es troba davant d’ accidents o malalties de l’alumnat, que l’obliguen a actuar ràpidament. En general, no té ni els coneixements adequats ni els mitjans necessaris, però ha d’actuar per a fer front a aquestes situacions sobrevingudes.

La bona fe ens fa obrar d’acord en les nostres experiències que poden ser errades o contràries a una profilaxi adequada. Una actuació incorrecta o negligent pot agreujar l’estat de la persona accidentada o malalta, a més dels problemes legals que se’n poden derivar.

Una de les reivindicacions de la nostra comunitat escolar era incloure dins dels centre, la presència habitual de professionals sanitaris. Aquest any ha estat treballant en aquest centre una infermera (pagada pel Col•legi d’Infermeria de València) a jornada completa.

La experiència ha estat sumament positiva, doncs no sols ha fet les tasques immediates d’atenció que hem esmentat abans, sinó que ha programat una actuació molt més amplia adreçada a tot l’alumnat fent tallers, donant xarrades, fomentant hàbits saludables, etc.., a més a més ha fet una fitxa sanitària de cada alumne/a del centre i ha seguit un control diari dels xiquets/es que per les seues malalties ho requerien.

Hem vist que allò que reivindicàvem, era encara més necessari del que pensàvem al principi, el professorat ha estat més tranquil, ha demanat assessorament a la infermera, ha col•laborat amb ella i s’ha dedicat a la seua tasca educativa. Els pares/mares de l’alumnat estan sumament satisfets/es de la feina feta i de les recomanacions i ajuda que els ha donat.

No es trobaríem i seria un pas endarrere no tindre la presència de la infermera d’una forma continuada i que ja formara part de la plantilla del centre.

Esperant que el Col•legi que vosté presideix, continue la tasca ja iniciada i donant-li les gràcies de bestreta, et saluda.”

Tot el treball que ha estat fent la infermera, com ja es deia en l’escrit, ha estat altament possitiu i anat fent-se quasi imprescindible, com es pot comprovar tant parlant en els pares i mares de l’alumnat, com en el professorat o consultant la documentació escrita que consta en el Centre després de més de tres anys d’exercir la seua funció.

Aleshores ens preguntem a que ve llevar aquest servei? Es que ja no hi ha malalties, ni accidents? Es que no fa falta fer tallers, ni xerrades, ni assessorament mèdic?

Si la infermera és una persona aliena al centre, també serien aliens, el professorat de l’assignatura de Religió (que nomena l’Arquebisbat i paga Conselleria i segons la seua denominació són “personal no docent”), els conserges, els educadors de menjador, el personal de cuina, etc.., és a dir, tot aquell que no siga mestre.

En aquesta escalada de retallades (sobretot als serveis públics), lleven fins i tot allò que no paguen, com és en aquest cas la figura de la Infermera Escolar. Açò que es nega als col•legis públics es permet en els privats i concertats.

En contra d’aquesta administració contrària a l’Escola Pública, que està desfent i no deixa fer, hi ha que després d’indignar-nos intentar reaccionar i no permetre que desaparega aquest lloc de treball, que ni tan sols el paguen ells; es mentisca dient que no sabien que hi estava, quan l’Inspector ho sabia des del primer dia i la Conselleria té documents escrits de la seua tasca; i prohibir-ho en la escola pública i permetreu en la privada.

Crec que des de la Comunitat Educativa, s’ha de lluitar i no deixar que aquesta reivindicació que s’havia fet realitat desaparega. Si no s’avança, almenys no retrocedim.

Ferran Garcia és exdirector del Col•legi Alfàndec de Tavernes de la Valldigna

Para ver este artículo en la web, ir a este enlace Notas de Prensa